Una vegada en una fusteria van fer una reunió per solucionar les tensions que es donaven entre les diferents eines. El martell ejercía la presidència, però l'assemblea li notificà que tenia que dimitir. ¿El motiu? Feia massa soroll!! Endemés, es pasava tot el temps colpejant. El martell va acceptar la seva culpa i dimití, però demanà que fos expulsat el cargol: deia que calia donar-li moltes voltes perquè fos d'utilitat. També el cargol acceptà la seva culpa, però aleshores demanà que expulsessin el paper esmeril. Els va fer veure que la seva companyia era aspre i sempre tenia pica-baralles amb els altres. El paper esmeril va estar d'acord, a condició que fos expulsat el metro: sempre es passava el temps mesurant als altres segons la seva mida, com si ell fos l'únic perfecte. Tot d'una va entrar el fuster i iniciar el seu treball. Va fer servir el martell, el paper esmeril, el metro, el cargol... i, a la fi, d'una fusta sense qualitat va aconseguir fer un moble noble. Quan el fuster va marxar, el xerrac va pendre la paraula i va dir: Ha quedat demostrat que tots tenim defectes, però el fuster treballa amb les nostres qualitats.

Aquí rau la nostra vàlua i si posem l'accent en els aspectes millors, a voltes no visibles, les reunions esdevindran de nobles.